Naixement de Catalunya

Ex. 1

Ex. 8

Ex. 9

 Ex. 16

                              

                               
                               

Classes socials a l'edat mitjana

Preguntes:

1. Què és un estament social?

Cadascuna de les classes socials tancades el qual només s’hi pot accedir per naixement.

2. Descriu el dibuix A: què representa? Quins estaments apareixen? Quins estaments són privilegiats i quins no?

Els estaments socials de l’edat mitjana representats en piràmide. Els diferents estaments són: el rei, alta i baixa noblesa,  alt i baix clergat, els pagesos i el poble. Els estaments privilegiats són: el rei, alta i baixa noblesa,  alt i baix clergat i els no privilegiats són els pagesos i el poble.

3. Descriu el dibuix B: què representa? Quins estaments apareixen? Quins estaments són privilegiats i quins no?

Els estaments socials de l’edat mitjana representats en piràmide. Els diferents estaments són: el rei, alta i baixa noblesa,  alt i baix clergat, els pagesos i els habitants de la ciutat. Els estaments privilegiats són: el rei, alta i baixa noblesa,  alt i baix clergat i els no privilegiats són els pagesos i els habitants de la ciutat.

4. Escriu quatre diferències entre els dos gràfics?

1. Al A Apareixen altres estaments a la ciutat 2. Al A els estaments socials de la ciutat tenen més importància que  els estaments socials al camp. 3. Al B no hi havia diferències entre els habitants de la ciutat. 4. Al A el rei té més poder que els nobles perquè el rei cobra impostos que els nobles no poden cobrar.

5. Quina d'aquestes piràmides socials pertany a la baixa edat mitjana? Raona la resposta.

La A perquè apareixen noves classes socials a les ciutats, i aquestes tenen més importància que les del camp.

6. Si fossis un habitant de la ciutat que pertany a la mà major, quines activitats faries al llarg del dia?

Signar acords de compravenda, mirar que arribessin tots els vaixells, demanar préstecs, etc.

7. Com s diu la nova classe social que apareix a les ciutats?

La burgesia

El comerç a la baixa edat mitjana

1.Què representa el mapa?

Les relacions comercials i les principals ciutats a Europa durant la baixa Edat Mitjana.

2. Digues sis ciutats espanyoles que passin dels deu mil habitants?

Barcelona, Toledo, Valencia, Sevilla, Còrdova, Granada.

3. En quins dos territoris s’estiua la glomeracio de ciutats majors?

Al nord de italià i als països baixos.

4. Quin tipus de ruta unia Sevilla amb Lió?

Ruta comercial terrestre.

5. Quin tipus de ruta unia Gènova amb Antioquia?

Ruta comercial marítima.

6. Per què son importants les ciutats en la baixa edat mitjana?

Perquè són el principal centre de comerç, com a centres culturals (apareixen les universitats) i importància política perquè recolzen el poder del rei per sobre dels nobles.

7. Escriu 6 productes en els quals fes comerç a Espanya?

Oli, Seda, Armes, Sal, Llana i Vi.

8. Per què era important Lió?

Perquè era una ciutat encreuament de rutes comercials

Regnes hispànics

El sistema feudal i la seva economia

1.   Quines diferències hi havia entre un pagès aloer, un tinent i un serf?

Aloer: tenia terres, era lliure i no pagava tots els impostos. Tinent: no tenia terres, era lliure i pagava tots els impostos. Serf: No tenia terres, no era lliure i no pagava impostos.

2.   Què eren les corvees?

Era les jornades que els pagesos havien treballar gratuïtament al castell i a les terres del noble obligatòriament.

3.    Què era el delme? Qui el percebia?

Era l’impost que tenien que pagar els pagesos lliures a l’església, que consistia en la desena part de la collita.

4.   Segons Fulbert de Chartres, en què consistia el contracte vassallàtic?

Era el jurament de fidelitat entre el senyor i el vassall.

5.   Fixa’t en la il·lustració sobre les feines dels pagesos que et mostrem a la unitat. Com es vestien? Quines eines agrícoles utilitzaven?

Com túniques i una mena de malles de llana o d’espart. Eines de fusta i amb punxes de ferro.

1.   Per què diem que la civilització europea a l’alta edat mitjana era exclusivament rural?

Perquè tothom vivia al camp i practicaven l’agricultura i la ramaderia..

2.   Explica amb paraules teves en què consisteixen la rotació biennal i triennal.

Biennal: Treballaven cada any, de manera alternativa, només la meitat de les seves terres i l’altra la deixaven descansar.

Triennal: Treballaven cada any, de manera alternativa, només dos terceres parts de les seves terres i l’altra la deixaven descansar.

3.   Per què eren tan importants els boscos?

Perquè proporcionaven aliment per a la ramaderia, fusta per a la construcció, eines i caça.

4.   Quines millores tècniques van aparèixer entre els segles XI i XIII?

Es va difondre la rotació triennal i es van renovar les arades i apareix l’arada normanda.

5.   Fixa’t en les il·lustracions que et mostrem a la unitat i explica com funcionaven els molins d’aigua i els de vent.

L’aigua feia moure una roda que feia moure uns engranatges i ells feien rodar una gran pedra que molia blat.

El vent feia rodar unes hèlices que feia moure uns engranatges i ells feien rodar una gran pedra que molia blat.

Castells frontera

Exercicis

Feu les activitats per ordre i contesteu dins els requadres.

0) Feu clic a les activitats d'aprenentatge. Us apareix un mapa de la vall del Gaià. Compteu quants castells hi ha. La densitat de castells és alta o baixa?

51 castells. Alta perquè hi ha molts castell en poc territori.

1) Feu clic des del mapa a la torre del Montclar i observeu la foto panoràmica.
En fer girar la panoràmica, fixeu-vos que de tant en tant apareixen noms de castells que indiquen que des del lloc on estan se'n poden divisar d'altres. Apunteu quins són i quins es veuen des de cadascun d'ells.

Castell d’Aguiló. Es veuen el castells de Contrast, Clariana, Argençola i el de Montargull.

A partir del mapa de la vall del Gaià feu una llista amb els noms de castells que indiquin una localització dalt d'una muntanya o d'un lloc elevat.

Montargull, Montclar, Aguiló, etc.

Deduïu per què la majoria dels castells es construeixen en punts alts? 

Per defensar-se millor i poder controlar el territori.

Apunteu les comarques que travessa el riu Gaià (podeu fer servir un atles). 

La conca de Barberà, l’alt camp i el tarragonès.

2) Visiteu Montferri 
Com s'enviaven les notícies?

Amb diversos tipus de senyals. Predominaven les senyals de fum.

Ordeneu per ordre cronològic les següents formes de torres i expliqueu-ne l'evolució.

600 torre quadrada. 850 torre quadrada de cantons arrodonits. 1000 torra rodona.

Expliqueu com eren les torres per dins.

Tenia escales per accedir a la part superior. Aquestes escales es podien retirar.

Quina utilitat tenien les torres en cas d'un atac?

Per avisar dels atacs.

3) Visiteu Vespella

Per què s'aprofitaven les coves?

A vegades s’utilitzaven com habitatge per la gent que hi havia al territori.

4)  Visiteu Clariana
D'entre tots els noms de fortificacions que apareixen al mapa de la vall del Gaià, trobeu-ne cinc que mostrin que el territori era boscós i salvatge.

Valliflor, Vallespinosa, Clariana, Figerola, Valldossera, pinyana.

Compareu el dibuix núm. 1 i el núm. 2. Trobeu-hi les diferències.

En el segon hi una torre de defensa, hi ha terres de conreu, s’ha reduït el bosc, anàvem vestits diferents, apareixen arbres fruiters, la terra es divideix.

5) Visiteu el Montmell
Llegiu el document referit al Montmell.
Qui signen el pacte?

El bisbe de Barcelona i el habitants de Montmell.

6) Visiteu Pinyana 
A partir de l'observació de la imatge de Pinyana deduïu el següent:
Damunt de quins llocs es construeixen els castells? Explica'n els motius.

Sobre les muntanyes. Per tindre millor visió de la zona, per defensar-se bé i per poder comunicar-se amb els altres castells.

Quins elements pots distingir a la imatge? Quin és el que ja hem estudiat?

La torre de l’homenatge i una part del mur. La torre.

Qui viu al castell?

El senyor i la seva família, els seus servents i uns quants soldats.

7) Visiteu Queralt
Llegiu el document de venda del castell de Queralt i apunteu què inclou.

Terres, cases, boscos, aigües i camins des de les muntanyes fins  a les valls.

8) Visiteu Pontils
Calculeu la quantitat de les algarades.

25. Entre l’any 800 i el 1003.

9) Visiteu Tamarit
Quants quilòmetres hi ha entre Tamarit i Tarragona? Quants anys es va tardar en ocupar-los?

7 Km. 75 anys.

10) Visiteu Saburella
Compareu el dibuix núm. 2 i el núm. 3. Trobeu-hi les principals diferències. Expliqueu què signifiquen i per què hi apareixen.

Els terrenys conreats pertanyen al senyor feudal i el pagesos són servents del senyor feudal, els zones de conreu es fan més grans, la torre és un castell, hi ha un soldat vigilant els pagesos, desapareixen els boscos.

Pobles germànics

QÜESTIONS:

1.- Per què els roman anomenaven Bàrbars als pobles germànics?

Consideraven els pobles germànics estrangers perquè vivien fora de l’Imperi. Bàrbars significa estranger en llatí.

2.- Com estava organitzada la societat germànica?

Estava jerarquitzada. En cabdills militars, homes lliures armats, lliberts i esclaus.

3.- Com s’organitzaven políticament els germànics?     Qui els manava?

L’assemblea de homes lliures armats és la que es prenien les decisions. El rei, que s’escollia entre els cabdill més importants. No era hereditari i el càrrec era vitalici.

4.- Què vol dir llei consuetudinària?

No tenia lleis escrites sinó que es basava en els costums i la tradició.

5.- Subratlla les respostes correctes:

·         Els pobles germànics vivien en ciutats.

·         Els germànics es protegien del fred excavant soterranis.

·         Les dones germàniques s’encarregaven de les feines domèstiques.

·         L’autor del primer text és germànic

·         Segons l’autor, els homes germànics es dedicaven bàsicament a menjar i dormir.

·         Les cases germàniques eren de pedra i teules.

·         L’autor del segon text és romà.

·         Les tribus germàniques tenien una gran capacitat de moviments.

·         Les invasions germàniques van tenir una motivació religiosa.

·         Les invasions germàniques van ser degudes, sobretot, a l’escalfament del clima del nord d’Europa.

·         Els huns van empènyer els pobles germànics cap el sud.

·         Unes de les causes de les invasions germàniques va ser el seu augment de població.

6. - Escriu el nom del poble germànic en el número corresponent:

7.- Omple la taula amb les paraules situades a sota per a completar el mapa conceptual del baix imperi romà. Després fes un petit comentari de cinc línies: